ALLÒ REAL EN EL SOMNI DÈCIM

Imatge presa de la xarxa

ALLÒ REAL EN EL SOMNI DÈCIM

Em trobe sola aquesta nit
Vinga Nurgün
Arribes tard
Ja he tirat l'agua del te a l'estufa
Faika Sarp

M'envies una postal d'Istambul amb escriptura d'olor a algues i núvols persistents en els marges olis en la galta d'un mar blau extraviats peixos de llum del Bòsfor cada paraula és remor de magnòlia i gardènia contagi de cabells aigües de Marmara en l'illa de la teua pell fenc del meu fetge les teues faldes al vol de la tinta de la melangia si jo era tu totes les nits et furtaria un somni, però sempre restes a meitat de camí d'Ayasofya




(de Aigües turques, 2010)

LO REAL EN EL SUEÑO DÉCIMO

Estoy sola esta noche
Vamos Nurgün
Llegas tarde
Ya he tirado el agua del té en la estufa
Faika Sarp

Me envías una postal de Istambul con escritura de olor a algas y nubes persistentes en los márgenes aceites en la mejilla de un mar azul extraviados peces de luz del Bósforo cada palabra es rumor de magnolia y gardenia contagio de cabellos aguas de Marmara en la isla de tu piel heno de mi hígado tus faldas al vuelo de la tinta de la melancolía si yo fuera tú todas las noches te robaría un sueño, pero siempre estás a mitad de camino de Ayasofya