En este blog podrá leer poemas del poeta valenciano Pere Bessó en catalán y Español/Castellano. También puede leer su vasta obra en su sitio web: http://perebesso.com

jueves, 9 de septiembre de 2010

MEMÒRIA D’ÜMIT YASAR OGUZCAN

Ümit Yasar Oguzcan, (imatge presa de la xarxa)


MEMÒRIA D’ÜMIT YASAR OGUZCAN
(1926-1984)


DAVALLADA DE LA TORRE GÀLATA


Imagina que en aquestes saladures batega el meu cor
Imagina que en un dels meus ulls es troba la poma
i l’altre està tancat
Imagina que sóc brull que sóc olives
Tin menja’m pa i companatge
Ümit Yasar Oguzcan


Et sent plorar per mi són les males herbes al peu de la torre Gàlata les tres voltes de la mateixa caiguda com l’àngel de llum de la cistella de roba bruta en la bugada de la foscor del carrer del cedre del Líban de les dones riques l’espècia del somni dolç de les dones pobres claredat desesperada però a les dues branques que aixopluguen el neguit del teu nom pronunciat secretament en la mar del dolor dels poemes de la núvia de matinet gavina de les ones arrossegaren de nit a l’altra riba nies als meus ulls de sobte trencar trencar cendra fum enlluernament del sentit com au dispersa el poeta aixafat al celler dels versos exsuda sang pus humors de vagina amb un cor insatisfet ferit de vells trèbols



( De Aigües turques, 2010)



DESCENSO DE LA TORRE GÀLATA



Imagina que en estos salazones palpita mi corazón
Imagina que en uno de mis ojos se halla la manzana
Y el otro está cerrado
Imagina que soy requesón que soy aceitunas
Toma cómeme pan y condumio
Ümit Yasar Oguzcan



Te oigo llorar por mí son los hierbajos al pie de la torre Gálata las tres veces de la misma caída como el ángel de luz de la cesta de ropa sucia en la colada de la obscuridad de la calle del cedro del Líbano de las mujeres ricas la especia del sueño dulce de las mujeres pobres pero claridad desesperada en las dos ramas que cobijan la desazón de tu nombre pronunciado secretamente en la mar del dolor de los poemas de la novia temprana gaviota de las olas arrastraron de noche a la otra orilla anidas en mis ojos de pronto romper romper ceniza humo deslumbramiento del sentido como ave dispersa el poeta aplastado en la bodega de los versos exuda sangre pus humores de vagina con un corazón insatisfecho herido de tréboles añejos

Etiquetas: ,