En este blog podrá leer poemas del poeta valenciano Pere Bessó en catalán y Español/Castellano. También puede leer su vasta obra en su sitio web: http://perebesso.com

sábado, 30 de enero de 2010

EN LA MATEIXA PEIXERA-PERE BESSÓ


Autor de la fotografía: Santiago Fernández Rodríguez


EN LA MATEIXA PEIXERA





we´re just two lost souls
swimming in a fish bow!
Pink Floyd






Un regust de passant atrafegat taca l’alé corromput de la ciutat on viu la puta vella, quan de matinet badalla i despulla la tos ressequida de tabac, brisa de quadra i llums de fanal en aquesta albereda on es desembolica una cruïlla de vents contraris, com qui es desprén del corc de les dents a la bombonera. Ací el paquebot de fusta deixa el plany de telenovel·la en alta mar de la tauleta de nit. L’esglai d’aquesta casa de mercaduria rància deixa al darrere somriures i vels de celístia blava i camps a través en el trem dels arbres de la cendra i el fred soroll de metàl·liques ànimes en pena. Com la darrera figura dels cavallets, la cambra protegeix rònegament el meu espai d’enrònies amb murs mig enrunats i espera. Els capvespres raguts de l’edat del congost cauen com els discos de vinil en la caixa de música. Tant de bo estiguesses ací. Les postals amb paisatges de deserts i estampetes de sagrats mil·lenaris de lluna aterren a la saleta d’espera dels visitadors com si eren àngels foscos arribats d’algun estel llunyà.





EN LA MATEIXA PEIXERA




we´re just two lost souls
swimming in a fish bow!
Pink Floyd




Un resabio de viandante atareado mancha el aliento corrompido de la ciudad donde vive la puta vieja, cuando de buena mañana bosteza y desnuda la tos reseca de tabaco, orujo de cuadra y luces de farola en esta alameda en donde se desmadeja una encrucijada de vientos contrarios, como quien se desprende de la carcoma de los dientes en la bombonera. Aquí el paquebote de madera deja el llanto de telenovela en alta mar de la mesita de noche. El susto de esta casa de mercancía rancia deja atrás sonrisas y velos de resplandor azul y campos a través en el temblor de los árboles de la ceniza y el frío ruido de metálicas almas en pena. Como la última figura del tiovivo, la habitación protege escasamente mi espacio de manías con muros medio derruidos y espera. Los atardeceres raídos de la edad del congosto caen como los discos de vinilo en la caja de música. Ojalá estuvieses aquí. Las postales con paisajes de desiertos y estampillas de sagrados milenios de luna aterrizan en la salita de espera de los visitadores como si fuesen ángeles obscuros llegados de alguna estrella lejana.

Etiquetas: ,