SOL I DE VOL-PERE BESSÓ
Imagen tomada de la red
SOL I DE VOL
La pluja arribà de sobte amb les orenetes
Melih Cevdet Anday
A l’abril les orenetes de la pluja arriben a l’escullera per a demanar a les gavines pel vers més cruel d’Eliot.
(de Aigües turques, 2010)
SOL I DE VOL*
La lluvia llegó de pronto con las golondrinas
Melih Cevdet Anday
En abril las golondrinas de la lluvia llegan al rompeolas para preguntar a las gaviotas por el verso más cruel de Eliot.
*Sol i de vol remite eufónicamente al ‘Sol i de dol, i amb vetusta gonella…’ de J.V.Foix. La traducción al castellano, Solo y de vuelo, dejaría pasar la ocasión azarosa de referencia al gran poeta catalán del s.XX
Etiquetas: Pere Bessó, poema
entrada de Pere Bessó a las
10/20/2010 09:18:00 p. m.
2 comentarios:
Molt bo, Pere. M'has fet recordar JV Foix. Et deixe un regalet que tenia pel bosc:
Entre negrors veig mil camins oberts
I ulls clucs, de nit, ateny els ports segurs;
Els gels són calds, i res no és confús,
Els cels són blaus i els prats, al lluny, més verds.
Membres lligats, encalç l'indret advers,
I són coixins i flors els rocs més durs;
Sóc a París, i entre ermots, a Lladurs,
Ensems vestit i nu, i en calls incerts.
El real, doncs, què és? Puix que a ple sol
Vaig per canals obscurs; i entre la gent,
En vast desert, perdut.El fadrí mol.
Sens gra ni boll, i la passa indolent.
Oberts, els ulls són buits; i on va, què vol,
Ni el cuitós sap. I oposem cor i ment.
J.V. Foix ens regala la seua reflexió una mica original i sobretot personal al voltant de temes com la crisi de la identidat a nivell individual en un món que el porta a la soledat, ens fa sentir que la raó està per damunt de tot, fins i tot per damunt de la imaginació, però mai deixa d'abandonar-la; expressa també a altres sonets del llibre Sol i de dol la gran dificultat que hi ha per a que el nostre desig s'allibere totalment, així com la impossibilitat de viure l'amor amb plenitud per la constant oposició que hi ha sempre entre sentiments i enraonaments
20 de octubre de 2010, 22:41
Gràcies, Joana.
Com sempre, els teus comentaris, la teua opinió ben documentats.
És un plaer tindre't de lectora, a gosades que sí.
Una abraçada.
Pere
22 de octubre de 2010, 6:05
Publicar un comentario
Suscribirse a Enviar comentarios [Atom]
<< Inicio