En este blog podrá leer poemas del poeta valenciano Pere Bessó en catalán y Español/Castellano. También puede leer su vasta obra en su sitio web: http://perebesso.com

viernes, 11 de diciembre de 2009

BREUS D’HERBOLARI DE SILENCIS-PERE BESSÓ


Autor de la fotografía: Luis Royo Bonet


BREUS D’HERBOLARI DE SILENCIS




I

On trobar l’últim bri de llum
adormit, l’escàs llorer esperitós,
les fulles del paisatge màgic nascut del deliri
i d’aquell llibre: llampecs, xops, nius
d’alcavota i sang abocada, criatures nues…?


XV

Pols de marbre, groc espai.
Lluernes. El cavall delitós arriba.


XXIII

La cuada lleugera,
inevitablement lleugera,
al·luvions de foc corcat.


XXIV

L’esguard més enllà
dels altres o de tu mateix
evitant com qui pretén evitar.


XXVII

Fendires la mà al pit dels hòmens,
confòs, sense saber-ho,
fent-te de la nit perpètua imatge.


XXXV

L’ocell nocturn –te’n recordes?-
en morir el darrer cantó.


XXXVI

A la llum esquívola del teu pubis,
del meu afecte humit estoma.


XXXVII

Lluna al camí del pí
i del fondal gris, colors
d’escletxa.


XXXIX

Deslluït de glòries i de dies,
espill al meu goig,
sols l’aigua pot arribar-hi
i endur-se’n els teus límits.



( d’Herbolari de silencis, 1978)







BREVES DE HERBOLARIO DE SILENCIOS




I

¿Dónde encontrar la última brizna de luz
adormecida, el escaso laurel espiritoso,
las hojas del paisaje mágico nacido del delirio
y de aquel libro: relámpagos, chopos, nidos
de alcahueta y sangre vertida, criaturas desnudas…?


XV

Polvo de mármol, amarillo espacio.
Luciérnagas. El caballo deleitable llega.


XXIII

El coletazo ligero,
inevitablemente ligero,
aluviones de fuego carcomido.


XXIV

La mirada más allá
de los otros o de ti mismo,
evitando como quien pretende evitar.


XXVII

Hendiste la mano en el pecho de los hombres,
confundido, sin saberlo,
haciéndote de la noche perpetua imagen.


XXXV

El pájaro nocturno –¿recuerdas?-
al morir la última esquina.


XXXVI

A la luz esquiva de tu pubis,
de mi afecto húmedo estoma.


XXXVII

Luna en el camino del pino
y de la hondonada gris, colores
de grieta.


XXXIX

Deslucido de glorias y de días,
espejo en mi gozo,
sólo el agua puede llegar
y llevarse tus límites.

Etiquetas: ,