En este blog podrá leer poemas del poeta valenciano Pere Bessó en catalán y Español/Castellano. También puede leer su vasta obra en su sitio web: http://perebesso.com

jueves, 3 de diciembre de 2009

ENCARA EL VELL INFERN-PERE BESSÓ

en aquesta fusta de la set que no talla el sutze,
cisell de l’ombra que es vol color de gebre...

Autora de la fotografía: Consuelo Aranda Gras










ENCARA EL VELL INFERN








Ceux qui ne sont pas dans l’amour
soignent leurs blessures
par onguents par lotions
et pansements qui les rassurent
Jacqueline Risset







No m’has tocat encara:
Busca,
abans de sentir el dolor desconegut
a frec d’esquena,
la pendent calma de l’estrella caiguda,
perquè l’esplendor revife ungüents i locions,
la càrrega del sentit lleixivat,
falsa beguina,
la tinta dels desafectes,
el piercing i el tatuatge en la capella
de la sentina dels set dolors.
El fregar se va a acabar de l’spot publicitari
(detergentes
na vitrine da pequena loja onde não entra ninguém,
però la lectora anònima de Daniel Filipe
continua colpint en la safata A invençao do amor),
l’amor que passa pels barrots de la més fosca dictadura
pels ulls del lladre cec del clavell al llavi,
per les voreres dels embolcalls de l’infant creador
lliure de les pinacoteques en flor
en foc
i baixa als dibuixos del cor que llostreja,
al corral de les algues esteses en la darrera bugada,
l’amor de lluny que ens exerceix de porter de nit,
l’eixàrcia del nauxer del cap verd només diu la cançó
multiplicada als guerrillers de la solitud,
el lladre apol·linari dels llums que guspiregen
i ens perfeccionen
-més merda al rebost de l’esperit
que al pal d’un galliner-
però qui podria, doncs, tocar-me el present
del sexe deszelat,
arrupit com un besllum a l’aguait,
la volva del dubte al dit que t’assenyala,
els indefinits del verb fent la voltereta
de les absències, sinó tu…
que circules en la careta del vent
sense la granereta dels oblits
en aquest bosc sagrat de la desemparança,
en aquesta fusta de la set que no talla el sutze,
cisell de l’ombra que es vol color de gebre
que perdé la substància,
agraç de l’amom i de l’anet,
potet d’almoina en aquesta aureola de bes
negre a sou de l’or…










AÚN EL VIEJO INFIERNO








Ceux qui ne sont pas dans l’amour
soignent leurs blessures
par onguents par lotions
et pansements qui les rassurent
Jacqueline Risset








Aún no me has tocado:
Busca,
antes de sentir el dolor desconocido
a flor de espalda,
la pendiente calma de la estrella caída,
porque el esplendor reanime ungüentos y lociones,
la carga del sentido lixivado,
falsa beguina,
la tinta de los desafectos,
el piercing i el tatuaje en la capilla
de la sentina de los siete dolores.
El fregar se va a acabar del spot publicitario
(detergentes
na vitrine da pequena loja onde não entra ninguém,
pero la lectora anónima de Daniel Filipe
sigue golpeando en la batea A invençao do amor),
el amor que pasa por los barrotes de la más obscura dictadura,
por los ojos del ladrón ciego del clavel en el labio,
por las aceras de los pañales del niño creador
libre de las pinacotecas en flor
en fuego
y baja a los dibujos del corazón que amanece,
al corral de las algas tendidas en la última bogada,
el amor de lejos que nos ejerce de portero de noche,
la jarcia del nauclero del cabo verde sólo dice la canción
multiplicada a los guerrilleros de la soledad,
el ladrón apolinario de las luces que centellean
y nos perfeccionan
-más mierda en la despensa del espíritu
que en el palo de un gallinero-
pero quién podría, pues, tocarme el presente
del sexo desencelado,
encogido como un trasluz al acecho,
la vulva de la duda en el dedo que te señala,
los indefinidos del verbo dando un rodeo
a las ausencias, sino tú…
que circulas en la máscara del viento
sin la escobilla de los olvidos
en este bosque sagrado del desamparo,
en esta madera de la sed que no taja el hollín,
cincel de la sombra que se quiere color de escarcha
que perdió la substancia,
agraz del jenjibre y del eneldo,
botecito de limosna en esta aureola de beso
negro a sueldo del oro…



Etiquetas: ,