En este blog podrá leer poemas del poeta valenciano Pere Bessó en catalán y Español/Castellano. También puede leer su vasta obra en su sitio web: http://perebesso.com

domingo, 25 de octubre de 2009

L’ESCOLTETA IMPOSSIBLE-PERE BESSÓ

Un lent passeig pel llac de fades de la meua infantesa
per a comprovar que la superfície de l’aigua està llesta...


L’ESCOLTETA IMPOSSIBLE





Do not ask me for anything
you'd want. Do not charm me
with your hint of rosemary, what that
meant once, and what it means
now is cold. Come to me exhausted
and missing another tooth; I will fashion
you something in a burlap pellet.
Erica Bernheim

And, tricked by our own early dream
And need of solace, we grew self-deceived,
Our making soon our maker did we deem.
Ernst Haeckel




Un lent passeig pel llac de fades de la meua infantesa per a comprovar que la superfície de l’aigua està llesta per al punt definitiu dels perdigons d’arpillera fins al fons de la consciència, després de haver-hi relliscat cinc voltes, cinc desamors, perquè el número siga el floc del seny amb què ataranta la vida, però no justament el cant a la vida; una superfície que els anys han remogut i allisat com si ara convinguera el temps de les altes finestres de la melangia i dels passamans de pelfó acordonat de seda, tacat, amb restes de ciris pagans i ruda taponant els colls de botella del volantiner desig, per a poder sentir, reu de l’edat, un enutjós i , si més no, poètic malaise.




LA ESCUCHITA IMPOSIBLE




Do not ask me for anything
you'd want. Do not charm me
with your hint of rosemary, what that
meant once, and what it means
now is cold. Come to me exhausted
and missing another tooth; I will fashion
you something in a burlap pellet.
Erica Bernheim

And, tricked by our own early dream
And need of solace, we grew self-deceived,
Our making soon our maker did we deem.
Ernst Haeckel





Un lento paseo por el lago de hadas de mi niñez para comprobar que la superficie del agua está lista para el punto definitivo de los perdigones de arpillera hasta el fondo de la conciencia, después de haber resbalado cinco veces, cinco desamores, para que el número sea el fleco de la cordura con que ataranta la vida, pero no precisamente el canto a la vida; una superficie que los años han removido y alisado como si ahora conviniese el tiempo de las altas ventanas de la melancolía y de los pasamanos de felpilla acordonada de seda, sucios, con restos de cirios paganos y ruda taponando los cuellos de botella del volatinero deseo, para poder sentir, reo de la edad, al menos un enojoso pero poético malaise.

Etiquetas: ,

FILLA DE BETEL-PERE BESSÓ

Em dus cistelles buides com si foren caixetes de jade
al marge dels camps d’alfals, ...
Fotografía: El país, España









FILLA DE BETEL





Read your hand in the mirror:
this is your only chance
to be the victim.
Lindsey Wallace


We know why
you carry our white boxes
to the edge of the alfalfa, to the figs
& raspberries. You take our honey
because we let you. We pollinate the fields
because we are the fields.
Rachel Zucker


Ells lliuraren a Jacob tots els déus estranys que portaven i els anells que lluien
a les seues orelles, i Jacob els soterrà davall de l’alzina…
Llibre del Gènesi




Em dus cistelles buides com si foren caixetes de jade al marge dels camps d’alfals, dels bancals de figues paleres i de les taules de gerdons de rosada. Em prens la goteta de mel perquè t’ho permet i, en comptes d’endinsar-te en l’espill victimari de la mà, em lliures al damunt i d’una bufada tota la pols de les pors antigues. Em pol·linitzes el poema, perquè jo mateix, a despit dels circells al lòbul de deessa estranya, sóc el poema.








HIJA DE BETEL






Read your hand in the mirror:
this is your only chance
to be the victim.
Lindsey Wallace


We know why
you carry our white boxes
to the edge of the alfalfa, to the figs
& raspberries. You take our honey
because we let you. We pollinate the fields
because we are the fields.
Rachel Zucker


Ells lliuraren a Jacob tots els déus estranys que portaven i els anells que lluien
a les seues orelles, i Jacob els soterrà davall de l’alzina…
Llibre del Gènesi






Me traes cestas como si fueran cajitas de jade a orillas de los campos de alfalfa, de los bancales de higos de pala y de las tablas de frambuesas de rocío. Me coges la gotita de miel porque te lo permito y, en lugar de adentrarte en el espejo victimario de la mano, me echas encima y de un soplo todo el polvo de los miedos antiguos. Me polinizas el poema, porque yo mismo, a despecho de los zarcillos en el lóbulo de diosa extraña, soy el poema.

Etiquetas: ,