En este blog podrá leer poemas del poeta valenciano Pere Bessó en catalán y Español/Castellano. También puede leer su vasta obra en su sitio web: http://perebesso.com

lunes, 21 de septiembre de 2009

PANTALLA-PERE BESSÓ

Entre puertas y ventanas el desamor








PANTALLA



Eliminar formato de la selección



The city's only secondarily for people;
first it's for pigeons
Joanne Merriam







Potser no és l’hora
de sentir aquella electricitat del vesc íntim
rajant per la pell humida,
cavalls al galop d’escopinades en la batería
balafiada del cos,
-salvatge afluència de la sang
sacsada com un sac de garrofes
als meus llavis-
quan t’imagine encara amb ulls de proïsme miop
que s’amaga a les ombres xinesques de les ulleres,
au enrampada al gebre.
Ara sembles distant,
talp boirós aguaitant el badall de codina,
tan indistint
com si dugueres eufòric la tristesa del bé perdut
a l’atracció de la memòria estèril,
buides carteres d’escolar
apilotades al cambruig de les andromines.
Dius paraules pregones des de l’úter
que reboten, riu avall, en la cremallera
del meu vell jeans dels seixanta,
i cauen a terra,
lliscant per tèrbols cristalls,
teuladins del meu enyor
que sempre tornen,
ombres de vaixells encesos
als forrellats de l’acomodament genital,
quan les finestres s’obrin a la fi del camí.
Entre cortines, la llum que crepita,
com de nata gelada,
comparteix amb mi la teua partida,
la manera com m’amague quan el desamor aplega.










PANTALLA







The city's only secondarily for people;
first it's for pigeons
Joanne Merriam







Quizás no es la hora
de sentir aquella electricidad del muérdago íntimo
chorreando por la piel húmeda,
caballos al galope de escupitajos en la batería
malgastada del cuerpo,
—salvaje afluencia de la sangre
sacudida como un saco de algarrobas
en mis labios—
cuando te imagino todavía con ojos de prójimo miope
que se esconde en las sombras chinescas de las antiparras,
ave entumecida en la escarcha.
Ahora pareces distante,
topo brumoso acechando el bostezo de codina, tan indistinto
como si llevases eufórico la tristeza del bien perdido
a la atracción de la memoria estéril,
vacías carteras de colegial
apelotonadas al cuartucho de les trastos.
Dices palabras profundas desde el útero
que rebotan, río abajo, en la cremallera
de mi viejo jeans de los sesenta,
y caen a tierra,
resbalando por turbios cristales,
gorriones de mi añoranza
que siempre vuelven,
sombras de barcos encendidos
en los candados del acomodamiento genital,
cuando las ventanas se abren al final del camino.
Entre cortinas, la luz que crepita,
como de nata helada,
comparte conmigo tu partida,
la manera de esconderme cuando el desamor llega.

Etiquetas: ,